Des de temps immemorials, els gats i els gossos han compartit un ancestre comú depredador. No obstant això, amb el pas dels segles, les seves dietes han pres camins sorprenentment diferents. El gat, amb la seva elegància i independència, ha mantingut la seva preferència per una dieta carnívora. La seva fisiologia està finament adaptada per processar proteïnes animals amb una eficiència envejable, necessitant nutrients que només es troben en la carn.

 

D’altra banda, el gos, el millor amic de l’home, ha demostrat una capacitat d’adaptació notable. Domesticat fa aproximadament 10.000 anys, el gos ha evolucionat des d’un carnívor estricte a un organisme més omnívor. Aquesta transició s’atribueix en gran part a la seva estreta convivència amb els humans, els quals són omnívors per naturalesa. A través dels anys, els gossos han incorporat una varietat més àmplia d’aliments en la seva dieta, incloent cereals, verdures i fins i tot fruites.

 

La dieta del gat, per contra, ha canviat poc. Els gats requereixen un alt nivell de taurina, un aminoàcid essencial que es troba principalment en la carn. La manca d’aquest component pot conduir a problemes de salut greus, com ara malalties cardíaques o ceguesa. Això contrasta amb els gossos, que poden sintetitzar la taurina i altres nutrients a partir d’una gamma més àmplia d’aliments.

Aquesta diferència en les necessitats nutricionals reflecteix no només la història evolutiva de cada espècie, sinó també la seva relació amb els humans. Mentre que els gats han conservat la seva independència, els gossos han desenvolupat una relació simbiòtica amb els humans, compartint aliments i, en molts casos, fins i tot un estil de vida.

 

En resum, mentre que el gat roman fidel a la seva herència de carnívor estricte, el gos ha adoptat un paper de semi-carnívor, mostrant la seva flexibilitat i adaptabilitat. Aquesta divergència en les dietes és un testimoni fascinant de la complexitat de l’evolució i de la domesticació.