Fa uns dies, arran de la lectura d’un article en un diari sobre gossos capaços de detectar malalties, va tornar a aparèixer una pregunta que sovint genera sorpresa: realment poden notar que alguna cosa no va bé abans que hi hagi un diagnòstic mèdic?
La idea pot semblar sorprenent, però no és nova. I el més interessant és que no es basa en creences populars, sinó en estudis científics.
Un nas extraordinari
Un gos pot tenir fins a 300 milions de receptors olfactius. Les persones, aproximadament 5 milions. Aquesta diferència explica la seva capacitat per percebre olors i canvis químics completament imperceptibles per a nosaltres.
Quan el cos humà desenvolupa una malaltia, pot generar canvis metabòlics que produeixen compostos orgànics volàtils diferents. Aquests compostos s’alliberen a través de la respiració, la suor o l’orina.
Diverses investigacions han demostrat que, amb entrenament específic, els gossos poden aprendre a identificar aquests patrons d’olor associats a determinades patologies.
Què s’ha estudiat fins ara?
La recerca publicada en els darrers anys ha mostrat resultats prometedors en diferents àmbits:
Detecció d’alguns tipus de càncer mitjançant mostres d’alè o orina.
Gossos d’alerta per a persones amb diabetis, capaços d’avisar abans d’una hipoglucèmia.
Estudis experimentals sobre detecció d’infeccions concretes, com es va investigar durant la pandèmia de la COVID-19.
En entorns controlats, molts estudis han registrat nivells elevats de sensibilitat i especificitat.
Ara bé, cal ser rigorosos: els gossos no substitueixen proves mèdiques ni fan diagnòstics clínics. Actualment es consideren una eina complementària prometedora, i el camp continua en desenvolupament.
Intuïció o biologia?
Quan es diu que un gos “nota” que alguna cosa no va bé, sovint no parlem d’intuïció en un sentit emocional o misteriós.
Parlem d’olfacte.
Parlem de capacitat d’observació.
Parlem de convivència estreta.
Els gossos detecten canvis químics, però també canvis subtils en el comportament, la postura o la rutina. Tot plegat pot fer que reaccionin abans que la persona sigui conscient que hi ha algun problema.
Una línia d’investigació que continua
La detecció de malalties mitjançant gossos és un camp científic en creixement. Encara hi ha molt per estudiar, però el que ja s’ha publicat confirma una realitat fascinant: el seu olfacte pot arribar on la percepció humana no arriba.
Sense exageracions ni mites, la conclusió és clara. Els gossos no tenen poders màgics, però sí capacitats extraordinàries que la ciència està començant a comprendre amb més profunditat.
I això ens recorda, una vegada més, fins a quin punt la relació entre persones i gossos és molt més complexa i sorprenent del que sovint imaginem.
