Molts de vosaltres ja coneixeu a la Molsa, la nostra jack russell de 16 anys , una més de Tecacan. Per als qui no la coneixeu, només direm que és la gossa de la casa i que, amb els anys, s’ha convertit en molt més que una companya: és una observadora silenciosa que ens recorda què vol dir conviure amb un gos.

Conviure amb la Molsa ens ha ensenyat que tenir un gos no és tenir una mascota com qui té un objecte a casa. És viure amb un ésser que entén el món a la seva manera. Ella interpreta olors on nosaltres només veiem objectes. Sap qui ha entrat a la botiga abans que nosaltres aixequem la vista. No entén els nostres horaris, però entén perfectament quan li donem atenció o quan estem absents.

I aquí rau la responsabilitat: respectar-la pel que és. No projectar-hi allò que voldríem nosaltres, sinó entendre que la seva felicitat passa per coses molt senzilles: passejades, contacte, rutina i afecte. Veure com la Molsa gaudeix de cada racó conegut del carrer o com busca un lloc tranquil per descansar és un recordatori constant que la tinença responsable no és només salut física, sinó també benestar emocional.

Quan acceptem això, conviure amb un gos com la Molsa es transforma en un aprenentatge constant sobre la importància de la coherència, la paciència i la presència.